Uf! si tenia un blog! 2 (Noel dixit)

Com vaig predir a l'anterior post, ha nascut el GROC, el Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya, que m'ha robat molt de temps però n'estic molt orgullós :-)
La pàgina web se l'ha currat en Guillem i jo he posat les primeres pedres provisionals d'una guia i un blog. Quan tinguem temps i diners (o voluntaris) li donarem millor forma i contingut. Mentrestant l'equip del GROC hi anem treballant de mica en mica...

Durant aquest temps tenyit de GROC també he dissenyat el logo i el primer póster per a l'exposició Exponatura 2010, a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Ens han encarregat els primers cursos d'Opistobranquis i s'estan apuntant els primers socis.
Bé, no m'extendré més aquí... Serà millor que seguiu els enllaços del GROC si voleu veure com continua evolucionant.

Ah! des del primer dia de l'any, també he dedicat el temps a altres colors...

Uf! si tenia un blog!

Ostres, des que vaig estrenar la càmera nova i li vaig comprar el banyador que he deixat la Tofa aquí tirada... Només el quilòmetre cent mil del Tofènic va ser prou important per passar per aquí a vomitar algo. Bé, no és que la meva vida sigui una merda, eh, simplent la inspiració (uf, a qualsevol cosa se n'hi diu inspiració...) s'ha dispersat.

Ara no se si arriba aquell moment que, quan agafes de nou el diari abandonat, et poses a fer un resum del què ha estat de tu tot aquest temps... No, crec que no... Suposo que als enllaços d'aquí dalt a la barra ja hi ha prou informació.

Només he de dir que el xino gordo amb bigoti de la foto és GROC, i el GROC marca el meu futur...

Els nous del Tofènic

L'origen i culpable d'això, fa dos anys: en Titu.

El vestidet

Per fi! Al final la meva nena ja té el vestidet... Dilluns a les deu del vespre va arribar i vaig estar emprovant-li i posant-li a mida fins les dues de la matinada.
Dimarts a la tarda, abans de la revetlla, la nena volia estrenar-lo i no vaig gosar dir-li que tingués paciència, que millor a poc a poc, que una antiga companya va patir un accident amb les presses FLASHBACK. Però com que el vestit nou està preparat pels imprevistos.

Bé, un cop a l'Ametlla de Mar, a la cala del torrent del Pi, la visibilitat era xunga, em faltaven mans per posar-me les aletes i les ulleres (gràcies Titu i Gael) i mar endins, amb bona visibilitat però encara amb el va-i-ve de les onades, vaig comprovar que fer fotos no seria bufar i fer ampolles a partir d'ara... Primer obstacle seriós: el regulador no em deixa apropar l'ull al visor de la càmera, he de triar entre respirar o fer fotos... hauré de mirar de convinar-ho una mica.
Tot i els problemes vaig trobar el primer nudi, l'únic en els 90 minuts d'immersió:

La meva nena

Bé, ha arribat el moment... tinc una companya nova, però no he deixat del tot arraconada la vella. Massa temps junts, masses bons moments i imatges per deixar que la toqui algú altre. És massa vella i no ha pogut venir amb mi a l'aigua i compartir l'afició, massa arriscat que s'ofegués i seria complicat trobar una substituta. He hagut de buscar-ne una de jove i millor, amb ganes de submergir-se amb mi els caps de setmana. El què passa és que m'ha sortit pija i de moment ja m'ha fet comprar un objectiu macro... i per venir a l'aigua m'ha exigit un vestit suís que val una pasta: un Hugyfot.



Bé, de moment amb el macro ha fet una foto per recordar-me que fa temps que no escric, i alhora per demostrar-me a quina mida podrem fotografiar els opistobranquis...

També la vaig portar a passejar pels aiguamolls de l'Empordà:



i la veritat és que m'està fent venir moltes ganes de poder fer immersions amb ella... Viam quan fem les primeres fotos.