Els nous del Tofènic
L'origen i culpable d'això, fa dos anys: en Titu.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ISF. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ISF. Mostrar tots els missatges
He arribat a la creu
Bé, la creativitat de la tofa continua en hores baixes... de totes maneres, a la sel·lecció de fotos d'Islàndia ja he arribat al dia SIXT.
Respecte el tema, no se si serà cosa de la crisi que està patint aquell país o cosa de la jeta de la companyia de lloguer de cotxes, però encara no sabem res de la reparació. La única putada és que m'estic començant a creure que no ens arribarà cap factura... i el senyor Murphy crec que està ansiós esperant que acabi de mossegar l'esquer.
Bé, si encara hi ha algun visitant que apareix per aquesta tofa desolada aquí té una selecció de fotos d'Islàndia:
Si en vols més estan penjades al flickr.
La creu d'Islàndia
No, no va de banderes ni de religions... va de desventura amb 4x4.
No parlaré dels paisatges meravellosos, dels camps de lava, de les glaceres immenses, de les aigües sulfuroses, dels fangs de colors, de les aurores boreals, dels geisers, etc. Tot això està allà, està a les 1500 fotografies fetes i està gravat a la retina, però de moment està tot cobert per una ombra fosca anomenada SIXT (ara hauria de sonar un tro i un llamp al mig d'aquesta negror).
L'aventura, abans que desventura, va començar a la matinada de cap d'any, mig adormit per l'alcohol, al sofà d'en Noel i la Muntsa, quan la gent començava a retirar-se i es va sentir la veu de l'Adri: "ei, us apunteu a anar a Islàndia? he vist que hi ha bitllets que estan bé de preu de cara a l'estiu...". No cal dir que la cosa va quallar i vam acabar caient a la temptació set persones, el número perfecte per omplir un Ford Explorer edició limitada: Adri, Ricardo, Noel, Muntsa, Ari, Oscar i un servidor. 
Bé, salto directament al dia sixt, sisè dia de viatge... un sis i una creu (hay alguien aquí? quién te envia?). Val a dir que tot i ser un dia gris, amb una mica de pluja i algun raig de sol va estar prou bé. Vàrem anar de Mývatn (el llac de les mosques) a l'Askja, una caldera enorme amb una altra més petita a dins que forma un gran llac, travessant camps de lava d'aspecte lunar seguint una pista tortuosa i pedregosa, grans extensions de terra erma de colors negres, ocres i vermells. De tan en tan es creuava el riu Lindaá provinent del desglaç de la immensa glacera Vatnajökull. Era el primer riu que creuàvem i hi va haver una mica de nervis. Després de passar els dos primers guals li vam perdre el respecte, però sempre pensant que els següents dies creuaríem rius més cabalosos.
L'Askja va ser impressionant, és immens. Uns quants es van banyar dins el Víti, un llac petit dins un petit cràter. L'aigua no estava massa calenta, però tenia un blau turquesa molt guapo. Per variar feia pudor a ous podrits, però em començava a agradar... Al costat mateix hi havia el gran llac de la caldera, amb les aigües transparents i unes fumaroles amenaçadores. Sortien bombolletes de sota les pedres i l'aigua era molt calenta... millor frenar la imaginació en aquests casos, però suposo que seria una mort molt ràpida...
Vam dinar al refugi al peu de la montanya i tots cap al cotxe que la tornada seria llarga... Unes 3 o 4 hores, uns 60 km de pista i 40 de carretera. 
Després de fer uns quants jocs de viatge vaig posar un pupurri meu de música tranquila que va fer efecte amb un parell o tres de cançons... tots clapats menys en Ricardo que em feia de copilot. Sí, conduïa jo a la tornada. L'anada l'havia fet en Noel.
A l'arribar al primer gual ens vam mirar amb el Ricardo i... adelante! sin prisa pero sin pausa... Hi va haver algun moviment dels morts que portàvem darrera però de seguida van tornar a caure.
Mentre conduia, mirant la tranquilitat dels de darrera, vaig pensar que si ens passava algo al riu tindrien un despertar histèric... potser els hauríem de despertar abans per si un cas... però m'ho vaig treure del cap...
Evidentment, com que es tracta d'una desventura, va passar lo inevitable... el següent "adelante" no va tenir la mateixa fortuna, al mig del Lindaá el motor es va parar. MERDA! L'aigua, per l'onatge passava per sobre el motor i també esquitxava les finestres. Tothom es va despertar alhora i els meus pensaments anteriors es van materialitzar. Pànic, histèria, crits, però es reclamava serenitat. El riu s'havia calmat i només arribava a mitja porta, s'havia filtrat un dit d'aigua a l'interior, però res més. Finestres baixades, QUÈ FEM!? algú va saltar a l'aigua, després un altre, em vaig començar a treure les sabates i mitjons, uns paios ens cridaven des de fora l'aigua amb les mans al cap... era un altre cotxe que ens seguia... res a fer... el cotxe no s'engegava (i a part algú recomanava que ni ho intentéssim, però ja estava fet...). Una vegada fora el riu vam decidir treure les motxiles de dins el cotxe per canviar-nos. Havíem d'esperar una hora o dues a que vinguessin els ràngers, els guardes del parc natural a qui havíem trucat...
Van arribar quan s'estava fent fosc i ens van fer esperar mitja hora més mentre anaven a buscar una corda per estirar el cotxe. Ho van aconseguir, però el motor continuava sense donar senyals de vida.
Com que ja era tard ens van portar a un refugi que estava a 10 minuts. El plan era dormir allà i al matí que algú anés caminant a mirar si el cotxe s'havia assecat i el motor s'engegava.
A les set del matí, després d'una nit sense poder dormir per culpa del fred, vam sortir el Noel i jo cap al cotxe... una hora caminant, deu minuts eixugant els seients, les estores, etc... mimant el cotxe per fer-li la pilota. Arriba el moment, el Noel em cedeix l'honor per poder-me treure l'espina clavada... fico la clau... BOP. Ni BRROOOOM ni hòsties, el motor simplement fa BOP a cada intent... Torna a aparèixer la foscor de la tragèdia... a fora la pluja augmenta la intensitat...
L'Òscar i el Ricardo van aconseguir marxar en direcció a Mývatn, on teníem les tendes plantades, amb uns espanyols que dormien al refugi. Quedàvem cinc i els de SIXT, la companyia de lloguer de cotxes, ens havien dit que la grua no arribaria fins cap a les cinc de la tarda. Estàvem al mig del no res, a 30 km de la carretera principal i a 60 de Mývatn. Descartada la tornada a peu... Dos tenien assegurada la plaça amb la grua i tres més havien de fer auto-stop. Un dia plujós... final de temporada... poques espectatives de visites a l'Askja... i menys possibilitats que tinguéssim lloc en algun cotxe. Jo ja em començava a fer la idea de tornar a passar la nit al refugi.
Finalment vam anar a esperar la grua al cotxe tots plegats i afortunadament va aparèixer juntament amb un 4x4. Li vam preguntar si ens podria portar i va fer que sí, que cap problema. Tan l'home del 4x4 com el del camió-grua debien tenir uns 60 anys. El mecànic del poble i el camioner del poble... suposo que dos vells amics... Una parella entranyable. Dues hores ben llargues de camí amb algún problema logístic, però amb la tranquilitat de saber que dormiríem a la tenda tots plegats a la "civilització".
Arribem a Mývatn i l'home entranyable amb ulleres entelades ens dóna un paperet amb un número escrit: 480113 crec recordar. Ens va dir que això li havíem de pagar a ell i que per la resta ja ens entendríem amb SIXT... Amb cara de boniatos vam trucar a la companyia (bé, l'Adri va trucar perquè era l'speaker del grup) i ens van dir que ells no se'n feien càrrec, que ells no pagaven aquesta xifra. El vellet entranyable va tornar i al veure que estàvem parlant amb SIXT i que dubtàvem pagar-li va començar a canviar la cara. Li vam demanar que ens fes factura per poder tenir un paper per reclamar i la cara encara va canviar més... va passar d'entranyable a fill de puta matón i tot cridant que era molt tard va engegar el cotxe i vam sortir follats en direcció al seu taller. De pel·lícula de por. Vam aturar-lo i vam accedir a pagar-li els diners per estalviar-nos el 25% d'impostos i l'agonia d'aquell malson. El putu vellet gafotas ens estava atracant uns 450 euros...
Després d'un dia de reflexió al paradisíac llac Mývatn vam decidir continuar el viatge amb autobusos turístics. SIXT ens va dir que la grua i la reparació ho hauríem de pagar perquè al contracte quedava escrit explícitament que l'assegurança no cobria els danys ocasionats per l'aigua ni per la grava. Ens posava un altre cotxe per acabar el contracte, però l'havíem d'anar a buscar a Reykjavik, a dos dies d'autobús per gaudir el risc de conduir un 4x4 dos dies més. La opció bus turístic era perfecta...
Vam haver de trucar cada dia a SIXT per intentar extreure'n alguna informació, sabíem que podia ser cara la reparació, però necessitàvem una xifra, una confirmació per donar forma al final del malson. Fatal, el tiu de la companyia ens esquivava a cada trucada i no sabia res. Ens va dir que a l'últim que li havia passat una cosa semblant la reparació havia pujat a 700.000 corones, uns 6.000 euros...
A hores d'ara encara no sabem res... potser se n'han oblidat...
Vita brevis
Dissabte em va arribar la carcassa per fer subaquàtica la meva càmera digital, la petita. Quina il·lusió! 10 dies esperant que vingués del Japó! Tokio m'és igual! Podré fer fotos a les morenes (els peixos), llamàntols crazzies, torpedos, castanyoles, Hypselodoris Elegans, estrelles marines, lluços al·letejants, flavelines, escòrpores, Titums Calçalegans, etc... Podré compartir les meves experiències i penjar fotos precioses al blog! Que guai que seré!
Aquí va un exemple de la primera immersió:
"La qualitat no acaba de ser bona perquè la meva IXUS 40 no s'acaba d'adaptar a la carcassa i no puc pitjar tots els botons... però bé, és igual, ja en buscaré una de segona mà quan tingui més pasta, de moment ja va bé aquesta..."
Segona immersió, de vaixell! A les Illes Formigues! Fuà! Ja veuràs quines fotos! Càmera a la butxaca per saltar a l'aigua, mà esquerra al regulador i màscara, mà dreta aguantant la resta que no em foti una hòstia a la cara, mirada a l'horitzó, pas endavant, XOOOOOOOOOF! Tot bé? Sí, perfecte! Busco els companys i glu-glu-glu-glu cap avall... m'equilibro, obro la butxaca, trec la càmera, glu-glu-glu-GLUPS! La carcassa ha deixat entrar aigua, aigua salada, aigua oxidant... Tota una immersió per davant, a prendre pel cul la càmera, centrem-nos amb els peixos... Quina capacitat de concentració...
Ara és molt diferent... tinc una carcassa i una màquina de fer fotos oxidada i plena d'aigua... només em falta arraconar uns 200 euros més i trobar una nova IXUS 60 per fer-li beure el mar, una més i prou, el següent pas serà compar unes aquarel·les i aprendre a dibuixar i pintar el què veig entre el blau.
i es curset de cosmonauta m'ha encantat
Pep Aurellés tot un alicient per deixar-se caure a Formentera.
Planeta blau i blanc, adéu des d’allà dalt,
demà respiraré èter gasificat.
I s’hotel transbordador és al.lucinant,
i es curset de cosmonauta m’ha encantat.
Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’involucris
que un turista és humanista i no un pirata.
Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’abandonis amb es teu paracaigudes,
mal te matis, incinerador dels arbres,
violador de ses altures.
Cristòfol Mortensen, 2175.
La maldición
Teníem sospites que al pis passaven coses extranyes, per això vam posar una càmera oculta a la cuina. El Fill està maleït.
maig 2005
Sant Joan a Cambrils
pitxa damunt el tontet per veure l'àlbum de fotosEn Tontet té taps
Per Sant Joan farà cinc anys!
Sí, ara són un quart de sis de la matinada i el nen encara no és a dormir. Avui s'ha comprat uns taps per les orelles.
Tot ha començat cap allà a les dues quan la patuleia de Nou Barris estava en plena eufòria amb la puta merda per ells dels petards. En Tontet ha posat música per poder dormir, però s'ha acabat el cd i encara petaven. Amb els nervis a flor de pell ha decidit sortir a buscar una farmàcia de guàrdia i comprar-se uns taps ben monus per les orelletes. Camina que caminaràs de farmàcia en farmàcia buscant la que estaria oberta ha acabat canviant de barri amb l'objectiu de trobar el carrer Acàcies i la puta farmàcia. Ha costat la mala puta! Al final ha aparescut, després de veure com la penya trallaba pels puestus en Tontet es planta dabant la farmàcia i desperta al farmacèutic per demanar-li uns taps per les orelles. -De quins vols? De cera, de plàstic o de goma? Després de fer-los-hi portar n'ha triat uns de ben pijus (ja ho té això el nen) amb una capseta rodona. -Bona nit. -Bona nit. Apalan després de dues hores de caminar en Tontet ja ha aconseguit els taps dels collons i com a recompensa té unes llagues als peus que carden un mal!!!! Però buenu, té taps! Arriba a casa a les cinc, però té taps! Ja no té son, però té taps! Li continuen cardant mal els peus, però té taps! Tothom és a dormir, però té taps! No se sent ni un putu petardu, però té taps!
Sí, ara ja són dos quarts de sis.
Curs d'espeleologia
He aconseguit engatussar al Txesco, l'Ari i la seva cosina Eli a fer el curs d'iniciació a l'espeleologia! En principi només havien de fer dos caps de setmana per veure què tal, però els ha motivat prou com per continuar... impressionant! encara farem un bon equip per anar visitant forats els caps de setmana...
A part el Jordi Comas, el meu mestre en l'art dels pressiòmetres i el que em va engatussar a mi amb l'espeleologia, ha engatussat al Josep Maria, mestre dels mestres en l'art de l'escaqueig erresenià. I el Carles del club d'espeleo ha aportat una perla que veu Willows i ET's per tot arreu..., l'Àlex de petit es va donar un cop de cap amb una farola o algu per l'estil... Coneix al Sherif de Molins... deu tenir un passat al món del metall...
A més a més hi havia el Chusep i l'Orlando aportant un bon ambient a les coves... mai sabrem qui dels dos es va cagar... ;)
I no em puc oblidar dels monitors reals, el Ramón, el Carles i l'Oriol... El Jordi i jo ben bé monitors no es pot dir que ho fòssim...
12 i 13 de maig al Massís de Cotiella:
 |
19 i 20 de maig al Garraf i a Sant Llorenç del Munt:
 |
Fotos de'n Jordi (Garraf):
 |
dissabte 16 de maig
L'Àlex ha trobat això al youtubequedislocarmeloshombros:
És el "tap de xampany" de l'avenc de l'Emili Sabaté.
Fot claustrofòbia, més que no pas quan hi varem passar... suposo que és perquè es nota que el tiu les passa canutes... Als possibles nous espeleòlegs no us ho preneu de referència, escolteu la veu calmada del que l'està ajudant... A més no és obligatori passar per aquests forats, hi va passar qui va voler.
El Titu n'ha fet 100.000!
Diumenge 3 de juny:
Això pot ser l'inici d'una gran... nounounounounounounounou
Setmana Santa 2007
Després de 29 anys anant a León amb família, vaig aconseguir engatussar a aquests tres perquè m'hi acompanyessin, a veure processons i a "matar judios". Les processons els van entusiasmar, com podeu veure a la foto, però el què és destacable d'aquests quatre dies és la gastronomia... ens van embotir de morcillas, xorizos, quesos, pulpitos, camalares, colcretas, escalopas, menestras de verduras sin verduras... Impresionant... mai no hi havia menjat tant... és un no parar, demanes una canya, doncs una tapa, demanes un vi, doncs una tapa, vas a dinar, doncs abans de prendre't nota t'entaforen 4 croquetes.
Al final agafes complexe de Hansel i Gretel a lo bestia, segur que als afores de León et paren i et porten a l'escorxador i et converteixen en morcilla...
Realment som uns garrepes aquí... bé, la gent dels bars, clar... ja podrien regalar tapes amb cada cervesa...
He penjat les fotos a l'àlbum de picassa. De les processons ja en parlaré un altre dia...
 |
| León 2007 |
San Cagat al Vallès
Ahir vam celebrar l'aniversari de la Gael i l'Aleix (que no s'estiri els cabells ningú, celebravem els 29 anys de cadascun per separat).
Varem menjar a San Cagat, al Terra dolça, on fan unes tapes d'entrecot i uns tortellinis amb pera i sorra per llepar-se els dits!
Un fet històric? el Miquel va trencar un mite... on estarà el següent llistó?
Aquí estan les fotos y así se lo hemos contado.
 |
| Aniversari Gael i Aleix |
Dinar a ca'ls moderns
He penjat les fotos del dinar de diumenge a ca na Laura i en Pep. Crec que no hi surt tothom, que falta na Iolanda? i no se si se'm va escapar algú més...
 |
| Dinar a ca'ls moderns |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
