La meva nena
Bé, ha arribat el moment... tinc una companya nova, però no he deixat del tot arraconada la vella. Massa temps junts, masses bons moments i imatges per deixar que la toqui algú altre. És massa vella i no ha pogut venir amb mi a l'aigua i compartir l'afició, massa arriscat que s'ofegués i seria complicat trobar una substituta. He hagut de buscar-ne una de jove i millor, amb ganes de submergir-se amb mi els caps de setmana. El què passa és que m'ha sortit pija i de moment ja m'ha fet comprar un objectiu macro... i per venir a l'aigua m'ha exigit un vestit suís que val una pasta: un Hugyfot.

Bé, de moment amb el macro ha fet una foto per recordar-me que fa temps que no escric, i alhora per demostrar-me a quina mida podrem fotografiar els opistobranquis...
També la vaig portar a passejar pels aiguamolls de l'Empordà:

i la veritat és que m'està fent venir moltes ganes de poder fer immersions amb ella... Viam quan fem les primeres fotos.

2 comentaris:
no fa autoretrats aquesta amiga teva? o és que és tímida? (temída diria la iaiagolum).
per un moment pensava que parlaves d'una morenassa
quan estigui vestida li faré una afotu... d'aquí 3 o 4 setmanes...
Publica un comentari