Radiohead de nou...

Finalment arriba l'àlbum a les botigues. Fa dos mesos que el vam poder descarregar de la web pagant la voluntat però si el volies tenir físicament havies de comprar un megapack de 60 euros. Ara podrem tenir el cd normal... normal? no, clar... havien d'innovar per aquest costat també... et venen un lot amb el cd, llibret, etiquetes, etc., però sense la caixa de plàstic perquè te'l muntis tu amb una de les que tens buides apilonades, pel canvi climàtic...

Sí clar, les intencions són bones, però coneguent-me seré incapaç de montar-me el cd... em farà pena desenganxar el paper de les enganxines, no podré destruir el format original... hauré de fer com els frikis que col·leccionen figuretes d'Star Wars, que en compren tres, una per jugar, una per tenir-la amb l'envàs original i l'altra per especular i fer pasta buscant gent més friki que ells.
Què els costava fer un simple digipak? Hijjos deputa!

Bon Nadal

Islàndia

Els Sigur Ros apareixen de nou. Aquesta vegada amb un doble cd i un dvd de la gira de l'any passat, però no un dvd qualsevol... només de veure el trailer em venen ganes d'anar a fer un vol a la seva illa-volcà. Tot arribarà...



El trailer del dvd es pot veure amb més qualitat a la seva pàgina: http://www.heima.co.uk/

frrrrrrrred?

Flavellina affinis

Potser sí... 15 graus sota l'aigua comença a ser fred... i més quan a la superfície s'acosta l'hivern... potser disminuiré la dosis, però de moment no penso abandonar...

el Tofènic

Després de passar el dia mesurant els ulls dels ponts de l'Arboç i St Jaume dels Domenys el Tofènic mostra símptomes de cansament, m'obre la porta i em diu que ja n'hi ha prou per avui, el sol es pon i cap a casa.

En Jafarem es va morir de gana

Flipa amb colors!

Quan era petit em preguntava com podia ser que a la tele anunciessin altres teles intentant fer veure que es veien millor... "Si des de la meva tele puc veure aquestes teles que es veuen tant bé serà que ja es veu prou bé, no?"

Els de la Sony fa uns anys que s'ho curren per anunciar la seva gamma Bravia, sense ensenyar la tele creen obres mestres plenes de color:

Intenneeeeé intenneeeeeé !!!

La caverna

Amb 30 tacos crec que ja toca aixecar-se de la cadira i deixar de mirar la paret... qualsevol dia foto el camp d'aquí, o em faig autònom esclau de mi mateix...

Guleeeeeeets!

Primers Reigs i Siurenys de la temporada...


Meu meu només ha estat el Reig gran, el sec és de la Gael i els Siurenys del Josep Mª i el Titu. Mentrestant el Jordi grumia a casa, l'home marmota.
Ara mateix m'està repetint el cep que m'he menjat. Potser feia falta macerar-lo més?

Vida intel·ligent?

La millor prova que hi ha vida intel·ligent més enllà a l'univers és que ningú ha intentat posar-se en contacte amb nosaltres (Calvin & Hobbes, Bill Waterson).



I això que deu ser temptador, no?

Ninyatu?

Doncs jo sóc seguidor de l'Alonso, i què?


Ja n'estic tip de sentir que si l'Alonso és un ninyatu, que si és un borde, que no sap perdre, que és un piju, un fill de papà, etc. És un pilot de Fòrmula1, ja està! mira com condueix i punt (això sense tenir en compte si és veritat tot el que es diu d'ell, a qui li importa?).

També cansa sentir que es parla massa de Fòrmula1 (Vidàlica), que es parla massa de l'Alonso... No t'agraden els cotxes? no els miris... Sobretot cansa quan ho diuen persones que parlen tranquilament cada setmana de Futbol, perquè el Futbol no cansa, no se'n parla mai, no ocupa mig telenotícies el barça, a tothom li interessa si el Ronaldinho surt de farra, si l'Etó s'ha comprat un cotxe nou, etc.

Sincerament, el que no hauria de passar mai és que un esport, sigui el que sigui, ocupés la primera pàgina d'un diari o mig telenotícies. Els esports haurien d'anar a un programa a part, després d'El Temps... però tampoc ens podem queixar, mentre no acabin amb sensacionalismes a l'estil tele5 o antena3... Ai Pepitu, el què hem d'aguantar...

In Rainbows

Bé, pretenia intentar explicar qui són radiohead i no se si seré capaç de descriure'ls, segur que em quedaré curt, o potser em fotré pesat... provablement seré molt poc imparcial, però podria dir que són el que se'n diu un grup que farà (o ja ha fet) història, que són el referent per molts que han sortit després, que l'OK Computer és un dels millors discs que s'ha fet mai, que han creat un estil propi i l'han sabut renovar varies vegades sense estancar-se, marcant noves fites i sorprenent als seus fans.

Pablo Honey (1993)	The Bends (1995)	OK Computer (1997)
Kid A (2000)	Amnesiac (2001)	Hail to the Thief (2003)

Ara està a punt de caure un nou disc, IN RAINBOWS, però aquesta vegada no el trobarem a les botigues, ni l'han filtrat abans a l'emule, ara l'han anunciat a la seva web, que sortirà el dia 10 d'octubre, que si el vols l'has d'encarregar, dues possibilitats, edició especial quetecagas (doble vinil, doble cd, fotos, etc.) i edició digital a descarregar. Si optes per la opció a descarregar, l'encarregues i a l'hora de pagar... la voluntat. El vols? reserva'l aquí
Jo he fet el ranci i no pagaré res per descarregar-lo... suposo que més endavant caurà la caixa...

mmmmmquè més? la discografia. Si no has escoltat res i et pica la curiositat no ho fagis a l'atzar, segueix un ordre... pas a pas:

Els dos primers discs són, per dir-ho d'alguna manera, elèctrics, guitarres, baix, teclats i bateria...

Un exemple: Creep (1992)


un altre, del segon àlbum: Fake plastic trees (1995)
La de l'anunci de síndrome de down clic?

Després ve la obra mestra, l'OK COMPUTER, on s'atreveixen amb l'electrònica i la desborden. S'ha dit que és el The Dark Side of the Moon (Pink Floyd) dels 90. Per mi, la millor cançó de radiohead està aquí, Let Down. Recomanable d'escoltar a les fosques aïllat de tot... pell de gallina i llagrimeta.
Enllaç al youtube aqui (encara que el video no és l'original és el que es sent millor)
I un video bo:

No surprises

va, un altre:
Paranoid Android


I després van fer un canvi radical, entrant en sons envolvents, atmosfèrics, molt experimentals, més difícil de digerir per a alguns... La veritat és que recordo haver anat a l'fnac quan va sortir i amb el cd a la mà vaig pensar, va escolta'l ara. Vaig anar cap als auriculars i els vaig despenjar alhora que un guiri amb cara d'entusiasta, cadascú va esperar que sortís el so dels seus i quan va començar... se'ns va quedar cara de tontos... cançó rera cançó no hi havia res que s'assemblés al que esperàvem, res semblant al que havíem sentit mai... Igualment me'l vaig emportar amb la fe cega que allò havia de ser bo i sí, després d'escoltar-lo un parell de vegades, més pells de gallina...
Tant el Kid A com l'Amnesiac són part del mateix treball, però van decidir dosificar i en van fer dos àlbums... Provablement és d'agraïr... No com jo ara que estic cascant el rotllo...

Selecció de videos en directe:


Finalment hi ha el Hail to the Thief, on tornen a centrar-se musicalment (per dir-ho d'alguna manera), tornen més les guitarres del principi però amb l'estil dels dos darrers àlbums...

Selecció d'alguns videos:


Més informació a greenplastic
No és la oficial, és d'un admirador, però com que la va fer tant completa el grup va decidir que així podrien jugar i experimentar amb la seva... a saber què hi trobeu... RADIOHEAD

Si has arribat fins aquí ara només falta saber què ens espera a IN RAINBOWS!

Let Down

Sí, ara en toca una de radiohead... està al caure un nou disc, és un bon moment per recopilar informació del meu grup preferit.
Mentre recopilo, com que fa dies que tinc el blog abandonat, penjo momentàniament un video d'ells en concert:

The Morning Bell

Les Retrouvailles

Torno a tenir càmera subaquàtica!

Vaqueta suïssa - Peltodoris atromaculata

Va ser una epopeia trobar la ixus60 per la carcassa que tenia... bé, l'epopeia era trobar-la a un preu decent, que els cabrons del Fotoprix venien la última a quasi el mateix preu que la última versió... Després de diverses puges frustrades a l'ebay vaig acabar trobant una oferta a una web d'intercanvis que es diu krakoa. 160 euros amb una bateria de recanvi i una tarja de 2gb, i encara amb un any i mig de garantia... Tot preparat per a un nou assassinat de la carcassa? doncs de moment sembla que no, sembla que encaixen perfectament...

Cal dir que la preparació de la càmera + carcassa frega la paranoia, el dia abans poso la carcassa buida dins una galleda i hi passa la nit per comprovar l'estanqueitat i al matí hi poso la càmera i ho torno a probar una i un altra vegada a la cerca de la més mínima filtració... També s'ha de posar una silicona a la goma de la junta (ni poca ni massa) i vigilar que no hi quedi cap pel ni cap granet de sorra. A un foro vaig llegir que recomanaven no obrir la carcassa entre immersions, que si hi havia una gota d'aigua a la junta pot provocar cristalització de sals que farien perdre l'estanqueitat. Evidentment tampoc me la torno a posar a la butxaca del jacket a l'hora de saltar del barco... avui li he donat al capità i després de saltar me l'ha donada...

Vaja, que de moment deixo estar el curs d'aquarel·la... Estic molt content amb alguna de les fotos que he fet...

On Cristu va perdre l'espardenya...

Com aprofitar un pont de quatre dies? doncs anant on Cristu va perdre l'espardenya i amagar-se sota terra...
Bé, tampoc és això, però anar a Cotiella, al massís d'Armenya té lu seu... Aquesta vegada no hi havia helicòpter i pujar fins allà dalt, doncs bueno... sues una mica la cansalada... tot sigui per les aficions de la tofa... (perquè és ella... té personalitat pròpia).
Un cop allà dalt tot és bucòlic, cap arbre a la vista, aigua a una hora llarga caminant, roques que cauen, forats per explorar, voltors i corbs esperant el seu torn...



Resultats de la jornada: allargar cinquanta metres la topografia d'un avenc i trobar una galeria nova i un pou en un altre. Tot pel mòdic preu d'empastifar-se de merda de corb i passar vuit hores sota terra a uns 2-4 graus de temperatura respectivament. Molt acollidor, diàfan, amb moltes possibilitats...
L'últim dia el vam passar buscant nous forats i revisant els vells viam si s'havia fos el gel i es podia passar millor.

Bé, tot i aquest retrat fastigós l'entorn d'allà dalt és una passada, les nits amb un cel ple d'estels i un silenci que només el trenca alguna esquella de cabra amb insomni. Suposo que falta curtir-me com el Ramon i l'Oriol per no fer tant el ploramiques, però crec que el temps lliure que queda d'estiu i tardor el passaré relaxat sota l'aigua mirant peixicus. Ja em curtiré l'any que ve...

L'atac del Peix Ballesta

Patzner, Robert A.

Ahir Diumenge, primer dia sense càmera subaquàtica, vam anar a Tossa a veure peixicus. Quan vam començar a nedar mar endins varem trobar-nos una sorpresa: un peix que no havíem vist mai! que guapo! com neda! mira! no té por! estem tots tres junts, el Jordi, el JosepMª i el tontet de la tofa, i ell que ens mira amb cara de simpàtic amb dents... No no, no té por... passem uns cinc minuts mirant-lo i al final se'n cansa i se'n va... Continuem la immersió, castanyoles, morenes, el llamàntol i el torpedo de l'altre dia, etc... fins que és l'hora de girar cua i tornar... anem tirant, ja estem arribant, ens disposem a fer la parada de seguretat, em giro i a uns metres veig el Jordi que fa gestos a un peix que té al damunt, l'espanta però torna a insistir, fot cara d'atavalat, deu estar consumint oxigen per variar... Veig dos submarinistes que venen d'on és ell, partint-se la caixa de la situació, jo també ric perquè realment és una imatge còmica (torno a recordar l'absència de la meva estimada càmera) M'apropo i li trec el peix de sobre i jugo amb ell, no se'n cansa i per més que l'intenti espantar torna, se'm queda mirant, jo el miro a ell, realment no se si vol jugar, vol menjar, o està enfadat, però està allà i és molt guapo, és un plasta però és guapíssim (evidentment estic parlant del peix). Tot i així té una certa preferència per intentar mossegar al Jordi... si el deixem enrere va directe al seu cap... Tant si ho intento jo com el Josep Mª acaba anant cap al Jordi, directe a la closca...
Al final ho vam aconseguir i va marxar... A saber quan en tornarem a veure un com aquest...

Mentre ens canviavem, al costat del cotxe, va passar una furgoneta amb una parella amb un somriure d'orella a orella: -"Què tal el peix Ballesta!? us ha tocat gaire els collons? nosaltres el teníem enganxat fins que us hem vist i us l'hem passat..."
Els cabrons ens havien encolomat el peix a consciència! Bé, gràcies a ells sabem com es diu... Peix Ballesta - Balistes carolinensis

Vita brevis

Dissabte em va arribar la carcassa per fer subaquàtica la meva càmera digital, la petita. Quina il·lusió! 10 dies esperant que vingués del Japó! Tokio m'és igual! Podré fer fotos a les morenes (els peixos), llamàntols crazzies, torpedos, castanyoles, Hypselodoris Elegans, estrelles marines, lluços al·letejants, flavelines, escòrpores, Titums Calçalegans, etc... Podré compartir les meves experiències i penjar fotos precioses al blog! Que guai que seré!

Aquí va un exemple de la primera immersió:



"La qualitat no acaba de ser bona perquè la meva IXUS 40 no s'acaba d'adaptar a la carcassa i no puc pitjar tots els botons... però bé, és igual, ja en buscaré una de segona mà quan tingui més pasta, de moment ja va bé aquesta..."

Segona immersió, de vaixell! A les Illes Formigues! Fuà! Ja veuràs quines fotos! Càmera a la butxaca per saltar a l'aigua, mà esquerra al regulador i màscara, mà dreta aguantant la resta que no em foti una hòstia a la cara, mirada a l'horitzó, pas endavant, XOOOOOOOOOF! Tot bé? Sí, perfecte! Busco els companys i glu-glu-glu-glu cap avall... m'equilibro, obro la butxaca, trec la càmera, glu-glu-glu-GLUPS! La carcassa ha deixat entrar aigua, aigua salada, aigua oxidant... Tota una immersió per davant, a prendre pel cul la càmera, centrem-nos amb els peixos... Quina capacitat de concentració...
Ara és molt diferent... tinc una carcassa i una màquina de fer fotos oxidada i plena d'aigua... només em falta arraconar uns 200 euros més i trobar una nova IXUS 60 per fer-li beure el mar, una més i prou, el següent pas serà compar unes aquarel·les i aprendre a dibuixar i pintar el què veig entre el blau.

i es curset de cosmonauta m'ha encantat

Pep Aurell

I un cel tan diferent des que hi ha damunt ca meva
és tot un alicient per deixar-se caure a Formentera.
Planeta blau i blanc, adéu des d’allà dalt,
demà respiraré èter gasificat.
I s’hotel transbordador és al.lucinant,
i es curset de cosmonauta m’ha encantat.
Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’involucris
que un turista és humanista i no un pirata.
Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’abandonis amb es teu paracaigudes,
mal te matis, incinerador dels arbres,
violador de ses altures.

Cristòfol Mortensen, 2175.

l'Esquerrà

Avui hem anat a fer el penúltim dia de curs d'espeleologia 2007. Penúltim perquè ahir dissabte no hi havia prous monitors, un d'ells amb una tofa i un dit immobilitzat. Avui, però, em disposava a posar el meu gra de sorra a la boca de l'avenc i no me n'he pogut estar de baixar-hi... La mà que tinc xunga és la dreta, per això he gosat... que s'apartin els d'Al filo de lo imposible!!!
Val, sí, amb la meva cara de lluç no cola, només tenia un dit lligat amb una fèrula i el sacrifici hagués estat quedar-me a fora fins les tres menjant-me els mocs... però no sóc esquerrà.

Aquí sota el Txesco ens explica com fer un fraccionament pujant. LLIURE!
Atenció als Imbècils Sense Fronteres, que al final torna a sortir el tema Atrezzo... brutal la intuició de l'Ari...

El primer vol amb helicòpteru!

Aquest cap de setmana varem anar a muntar el campament per la campanya d'espeleologia al Cotiella. Com que havíem de pujar molt material aquest any tocava anar-hi amb helicòpter... impressionant... 2 minuts i mig per 20 euros, quin txollu! Això sí, per baixar caminant varem tardar més de dues hores...

i les fotos d'allà a dalt:

La maldición

Teníem sospites que al pis passaven coses extranyes, per això vam posar una càmera oculta a la cuina. El Fill està maleït.

maig 2005

Cocorosie

Cocorosie són dues germanes, una és la Sierra, que toca la guitarra, el piano, l'arpa i amb una veu fina i aguda que normalment fan servir de fons, i l'altra es diu Bianca, que canta més sovint i amb una veu com esquerdada (recorda la Björk) i es dedica a l'electrònica, la percusió i intruments de joguina (rotllo Pascal Comelade...). La Sierra també posa la veu als coros de Metallic Falcons, un altre grup pels fans de cocorosie.
Estil musical? uf... com t'ho diria jo... potser ja és hora de deixar de posar etiquetes... Un punt frikis si que ho són, amb molta personalitat... interpreta-ho com vulguis després d'haver-les escoltat...
Ah, són amigues de l'Antony, (Antony & the Johnsons), un altre friki, per mi molt especials, encara que reconec que a molta gent en comptes de tocar-los la fibra igual els desperta una altra mena d'instints... De l'Antony ja en parlaré un altre dia.

Discografia:
2004 La Maison de Mon Rêve
2005 Noah's Ark
2007 The Adventures of Ghosthorse and Stillborn

pàgina web
myspace

Més videos al YouTube:
Terrible Angels
Beautiful Boyz
Rainbowarriors
You are my sister (Antony + CocoRosie)
Werewolf
Sunshine

Mira Paco! Un llimac!

ui si, que interesante...

Com més gran més burru!

Nens dolents jugant a les vies del tren

Sant Joan a Cambrils

pitxa damunt el tontet per veure l'àlbum de fotos

Sí senyor, un Sant Joan com cal, viatge i discusions amb fregoneta, fritos, donuts, mal de queixal de l'Òscar, sopar preparat pel Quimet al seu mas, nit fresca, autopista a 200 metres, torta, grumir, llevar-se per anar a la platja, sol, aigua, ones, aigua dins les orelles, ones, ooooooleeeeee!, ones, frisbee, corre, frisbee, corre, frisbee al cap d'algú, "vigila company" (mig amenaçador, paio musculat amb tatoo, a la propera apuntaré millor), frisbee, algú em cau a sobre, hora de marxar, gamba, crema hidratant, molt gamba, comprar menjar, comprar globus d'aigua, comprar pistoles d'aigua, la meva m'ha sortit rana, 6 euros malaguanyats, 20 euros amb metxa, 2 hores voltant per la causa (petards + pistola), sopar, petards, música, petards, globus d'aigua a la cara, totxo rebentat, ampolla rebentada, globus traicioner, molts globus, pistoles acorraladores al lavabo, pistola desmesurada del miquel, molls, tots molls, però poc torrats, sí cremats, gambes, ens fem grans, però podem ser petits i disfrutar com sempre. Matí, son, petards matinals cortesia del Titu, son, grumir més, llevar-se amb dues manxades de més a la cara, l'Ari ha marxat amb l'Òscar i el queixal, esmorzar, decidir què fer, netejar la casa, intentar marxar a la platja, arreglar cotxe del Pep mentre na Laura intenta calmar-se i la resta es banya a la bassa, anar a la platja, buscar ombra, xiringuitu, Pep, hamburguesa, patates, fritanga, Noel, ombra, gamba, cou molt, Muntsa, el sol fa por, Miquel, més hamburgueses, Txesco, Quimet, Laura, Gael, Titu, Queralt, marxem, autopista i cap a casa.

En Tontet té taps

Per Sant Joan farà cinc anys!

Sí, ara són un quart de sis de la matinada i el nen encara no és a dormir. Avui s'ha comprat uns taps per les orelles.

Tot ha començat cap allà a les dues quan la patuleia de Nou Barris estava en plena eufòria amb la puta merda per ells dels petards. En Tontet ha posat música per poder dormir, però s'ha acabat el cd i encara petaven. Amb els nervis a flor de pell ha decidit sortir a buscar una farmàcia de guàrdia i comprar-se uns taps ben monus per les orelletes. Camina que caminaràs de farmàcia en farmàcia buscant la que estaria oberta ha acabat canviant de barri amb l'objectiu de trobar el carrer Acàcies i la puta farmàcia. Ha costat la mala puta! Al final ha aparescut, després de veure com la penya trallaba pels puestus en Tontet es planta dabant la farmàcia i desperta al farmacèutic per demanar-li uns taps per les orelles. -De quins vols? De cera, de plàstic o de goma? Després de fer-los-hi portar n'ha triat uns de ben pijus (ja ho té això el nen) amb una capseta rodona. -Bona nit. -Bona nit. Apalan després de dues hores de caminar en Tontet ja ha aconseguit els taps dels collons i com a recompensa té unes llagues als peus que carden un mal!!!! Però buenu, té taps! Arriba a casa a les cinc, però té taps! Ja no té son, però té taps! Li continuen cardant mal els peus, però té taps! Tothom és a dormir, però té taps! No se sent ni un putu petardu, però té taps!

Sí, ara ja són dos quarts de sis.

Curs d'espeleologia

He aconseguit engatussar al Txesco, l'Ari i la seva cosina Eli a fer el curs d'iniciació a l'espeleologia! En principi només havien de fer dos caps de setmana per veure què tal, però els ha motivat prou com per continuar... impressionant! encara farem un bon equip per anar visitant forats els caps de setmana...
A part el Jordi Comas, el meu mestre en l'art dels pressiòmetres i el que em va engatussar a mi amb l'espeleologia, ha engatussat al Josep Maria, mestre dels mestres en l'art de l'escaqueig erresenià. I el Carles del club d'espeleo ha aportat una perla que veu Willows i ET's per tot arreu..., l'Àlex de petit es va donar un cop de cap amb una farola o algu per l'estil... Coneix al Sherif de Molins... deu tenir un passat al món del metall...
A més a més hi havia el Chusep i l'Orlando aportant un bon ambient a les coves... mai sabrem qui dels dos es va cagar... ;)
I no em puc oblidar dels monitors reals, el Ramón, el Carles i l'Oriol... El Jordi i jo ben bé monitors no es pot dir que ho fòssim...

12 i 13 de maig al Massís de Cotiella:

19 i 20 de maig al Garraf i a Sant Llorenç del Munt:

Fotos de'n Jordi (Garraf):


dissabte 16 de maig
L'Àlex ha trobat això al youtubequedislocarmeloshombros:


És el "tap de xampany" de l'avenc de l'Emili Sabaté.
Fot claustrofòbia, més que no pas quan hi varem passar... suposo que és perquè es nota que el tiu les passa canutes... Als possibles nous espeleòlegs no us ho preneu de referència, escolteu la veu calmada del que l'està ajudant... A més no és obligatori passar per aquests forats, hi va passar qui va voler.

El Titu n'ha fet 100.000!

Diumenge 3 de juny:
Això pot ser l'inici d'una gran... nounounounounounounounou

Síndrome de Down

Aquest anunci el vaig veure deu fer uns 8 anys quan vivia a Cerdanyola amb en Nino, en Fèlix i la Sandra... Em va ficar la pell de gallina, suposo que influenciat per la cançó de radiohead també, i pel doble clatellot al final de l'anunci. Quan vaig tenir internet, ja al pis de Nou Barris, va ser de les primeres coses que intentava trobar via kazaa i emule i no hi havia manera... Amb el descobriment del Youtube fa uns mesos ho vaig aconseguir!
L'he enviat a molta gent via mail, però crec que es mereixia sortir al meu blog.

Els subtítols estan en portuguès, més o menys es poden entendre. No els tradueixo aquí perquè us aixafaria l'anunci. Els introduiré com a comentari i si no ho heu pillat mireu-los després de veure'l.
"en Carlinhos va a l'escola tots els dies, el seu amic no"...

Antònia Font

He fet un petit treball de recerca...

COMPONENTS
Pau Debon: veu
Pere Debon: bateria
Jaume Manresa: teclats
Joan Roca: baix
Joan Miquel Oliver : guitarra, música i lletra

BIOGRAFIA
L'any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l'Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato, són els títols d'aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d'aquí el grup comença a girar pels bars d'arreu de Mallorca que fins la publicació del primer disc.
Antònia Font és també el títol d'aquest primer treball discogràfic on s'inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica general és la costant que definirà l'estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, mons ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica. L'elapé té la particularitat d'haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del pop illenc després d'haver venut 4000 còpies i passar més d'un any exhaurit.
A Rússia (disc català de l'any 2001 a Rne.4) és un treball on el grup es proposa fer un disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el suprarrealisme de la primera època. Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.
El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin. Alegria, deu cançons curtes d'una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l'any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en la llista que cada any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles. La gira de presentació passa pel Festimad a Madrid, per València (plaça de bous), Saragossa, Oviedo, i Barcelona. En aquesta darrera ciutat destaquen les actuacions al Primaverasound i al "Primer festival galàctic d'ultramar i el pirineu" amb Sisa i Comelade dins del BAM 2002.
El 2004 s'edita Taxi. Premi Altaveu '04, millor disc de pop al MMVV, millor disc de l'any per la revista Enderrock, millor disc de l'any a Rock'n'clàssic... El tema Astronauta rimador és triat com a millor single de l'any d'àmbit estatal per la revista GO i el disc repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d'unes cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors espacials com ara ho fan en luxosos creuers.
(copiat d'aquí)

Hi falta la informació del darrer disc, Batiscafo Katiuskas, però la podeu trobar a la seva web oficial juntament amb la discografia.

Us enganxo uns quants videos:

Batiscafo Katiuskas


Wa yeah!


Extraterrestres


Astronauta rimador

Joan Miquel Oliver

L'ànima d'Antònia Font, compositor, lletrista i guitarra. Té un disc en solitari, Surfistes en càmera lenta, una petita obra d'art.
Tu m'entens, jo se que tu m'entens.
Per qui encara no conegui aquest geni, us poso un video de l'entrevista que li van fer a Silenci:



Vaig tenir l'honor de poder anar a un dels concerts d'ell a l'Heliogaval, gràcies al Pol Bosch...
Li vam anar a fer un petó al front, acte simbòlico-sentimental, no us passa amb certs personatges que els valoreu tant que us venen ganes d'agafar-los el cap i fer-los un petó al front per donar-los les gràcies per existir? Bé, reconec que del sentiment al fet hi va un tros... i que no ho tornaré a fer més... no ho va entendre massa... primer perquè el Titu li va preguntar si li podíem fer el petó a la calva... ell va dir que no tenia calva... (això és discutible, però l'error en sí era el detall, que l'homenatge anava al front, al seu cervell...) Jo li vaig dir que vale, que no tenia calva però que li volíem fer un petó al front... No ens va dir que sí ni que no, però smuac smuac i va fer cara de "però sou tontos o què us passa?" i el vam deixar xerrant amb la noia a qui havíem interromput, una noia alta despampanant amb un vestit vermell... què collons havia d'entendre la simbologia del nostre acte!

Us enllaço un tros del concert d'aquell dia que he trobat al youtubeundiatonto:



Un altre dia buscaré coses d'Antònia Font... més obres d'art... un llapis d'ikea, un pistatxo, uo yeah!

Afegeixo més videos (dia 10 de maig):

Petit homenet de montanya:


Pallaso:


I els dos nous singles (dia 26 de maig):

Hansel i Gretel:


Sa nuvia morta:

Setmana Santa 2007

Després de 29 anys anant a León amb família, vaig aconseguir engatussar a aquests tres perquè m'hi acompanyessin, a veure processons i a "matar judios". Les processons els van entusiasmar, com podeu veure a la foto, però el què és destacable d'aquests quatre dies és la gastronomia... ens van embotir de morcillas, xorizos, quesos, pulpitos, camalares, colcretas, escalopas, menestras de verduras sin verduras... Impresionant... mai no hi havia menjat tant... és un no parar, demanes una canya, doncs una tapa, demanes un vi, doncs una tapa, vas a dinar, doncs abans de prendre't nota t'entaforen 4 croquetes.
Al final agafes complexe de Hansel i Gretel a lo bestia, segur que als afores de León et paren i et porten a l'escorxador i et converteixen en morcilla...
Realment som uns garrepes aquí... bé, la gent dels bars, clar... ja podrien regalar tapes amb cada cervesa...

He penjat les fotos a l'àlbum de picassa. De les processons ja en parlaré un altre dia...

León 2007

San Cagat al Vallès

Ahir vam celebrar l'aniversari de la Gael i l'Aleix (que no s'estiri els cabells ningú, celebravem els 29 anys de cadascun per separat).
Varem menjar a San Cagat, al Terra dolça, on fan unes tapes d'entrecot i uns tortellinis amb pera i sorra per llepar-se els dits!
Un fet històric? el Miquel va trencar un mite... on estarà el següent llistó?

Aquí estan les fotos y así se lo hemos contado.

Aniversari Gael i Aleix

Javier Krahe

Bé, ahir a la nit vaig anar a veure'l a l'Auditori. Sembla mentida que encara sigui un gran desconegut per molta gent... suposo que es pot entendre perquè no fa mai concerts multitudinaris, va tocant de bar en bar o en casos extraordinaris en sales petites. No puc descriure'l, em quedaria curt... millor que us baixeu algun disc seu o que us mireu "Esta no es la vida privada de Javier Krahe".
Us enganxarà... i si us interessa molt baixeu això.

Algunes cites seves:

Ya sé que a vosotros no os dejan fumar...
pero es que mis cigarrillos son de atrezo.

No me van a inspirar
ni las gracias de Aznar ni las gracias del Papa,
ni las gracias de Bush,
que estornuda, Jesús,
y nos larga un obús y nos borra del mapa.

Tal vez sea la edad, tal vez la kriptonita,
Hoy vuelo en metro y ya... ni el pito me levita.

Me gustas democracia
porque estás como ausente.

Dinar a ca'ls moderns

He penjat les fotos del dinar de diumenge a ca na Laura i en Pep. Crec que no hi surt tothom, que falta na Iolanda? i no se si se'm va escapar algú més...

Dinar a ca'ls moderns

Fent proves amb àlbums de fotos

Eo! estic descobrint els àlbums de fotos a inten·né... una mica tard? Crec que poden ser una bona eina per compartir les fotos, però els motivats amb càmera de la colla haurien de col·laborar amb les seves...
De moment he provat el picasa que és del compte de google i el flickr que és de yahoo.
El flickr és més professional, et permet veure els detalls de com s'ha fet la foto i et genera diferents mides de cada una, inclosa la original. Té una "pega" i és que només et permet crear 3 grups (sets) de fotos i pujar 100mb al mes (a la versió gratuita, pagant St Pere canta).
El picasa és més cutre, però el limit és d'1gb. Et permet generar tants àlbums com vulguis però sense detalls de les fotos... Crec que pot ser el millor per compartir fotos de grup...