Uf! si tenia un blog!

Ostres, des que vaig estrenar la càmera nova i li vaig comprar el banyador que he deixat la Tofa aquí tirada... Només el quilòmetre cent mil del Tofènic va ser prou important per passar per aquí a vomitar algo. Bé, no és que la meva vida sigui una merda, eh, simplent la inspiració (uf, a qualsevol cosa se n'hi diu inspiració...) s'ha dispersat.

Ara no se si arriba aquell moment que, quan agafes de nou el diari abandonat, et poses a fer un resum del què ha estat de tu tot aquest temps... No, crec que no... Suposo que als enllaços d'aquí dalt a la barra ja hi ha prou informació.

Només he de dir que el xino gordo amb bigoti de la foto és GROC, i el GROC marca el meu futur...

Els nous del Tofènic

L'origen i culpable d'això, fa dos anys: en Titu.

El vestidet

Per fi! Al final la meva nena ja té el vestidet... Dilluns a les deu del vespre va arribar i vaig estar emprovant-li i posant-li a mida fins les dues de la matinada.
Dimarts a la tarda, abans de la revetlla, la nena volia estrenar-lo i no vaig gosar dir-li que tingués paciència, que millor a poc a poc, que una antiga companya va patir un accident amb les presses FLASHBACK. Però com que el vestit nou està preparat pels imprevistos.

Bé, un cop a l'Ametlla de Mar, a la cala del torrent del Pi, la visibilitat era xunga, em faltaven mans per posar-me les aletes i les ulleres (gràcies Titu i Gael) i mar endins, amb bona visibilitat però encara amb el va-i-ve de les onades, vaig comprovar que fer fotos no seria bufar i fer ampolles a partir d'ara... Primer obstacle seriós: el regulador no em deixa apropar l'ull al visor de la càmera, he de triar entre respirar o fer fotos... hauré de mirar de convinar-ho una mica.
Tot i els problemes vaig trobar el primer nudi, l'únic en els 90 minuts d'immersió:

La meva nena

Bé, ha arribat el moment... tinc una companya nova, però no he deixat del tot arraconada la vella. Massa temps junts, masses bons moments i imatges per deixar que la toqui algú altre. És massa vella i no ha pogut venir amb mi a l'aigua i compartir l'afició, massa arriscat que s'ofegués i seria complicat trobar una substituta. He hagut de buscar-ne una de jove i millor, amb ganes de submergir-se amb mi els caps de setmana. El què passa és que m'ha sortit pija i de moment ja m'ha fet comprar un objectiu macro... i per venir a l'aigua m'ha exigit un vestit suís que val una pasta: un Hugyfot.



Bé, de moment amb el macro ha fet una foto per recordar-me que fa temps que no escric, i alhora per demostrar-me a quina mida podrem fotografiar els opistobranquis...

També la vaig portar a passejar pels aiguamolls de l'Empordà:



i la veritat és que m'està fent venir moltes ganes de poder fer immersions amb ella... Viam quan fem les primeres fotos.

Asintiomatucio

Després de tanta història i tant cibercondríac va arribar l'hora d'anar a veure el senyor cardiòleg. Un nou electrocardiograma, esperi fora, ja l'avisarem... i m'avisen, hola bon dia senyor cardiòleg, vegem aquest electrocardiograma... Fuma? No. Pren drogues? No. Al·lèrgies? No, que jo sàpiga. Dolors al pit? No. Sensació d'ofegament? No. Mmmmmmm i què fa vostè aquí? Res, que em van dir que tenia un desnivell a la corva S-T, vaig anar al metge i em va enviar d'urgències cap aquí (2 mesos d'urgència). Doncs res, el seu electrocardiograma és el d'una persona normal de la seva edat, esportista, jove, etc. el meu electro seria semblant al seu, no es preocupi, pot fer vida normal sense cap limitació.



Paciente de 31a asintiomatucio con ecg de repolarización precoz sin alteraciones significativas ni clínica, no precisa tto ni controles por cardiologia.
No tiene limitación para realizar ningún tipo de actividad.

Lo d'asintiomatucio ho he traduït com assimptomàtic...
Ah, i el cor me l'ha dibuixat la infermera... (al senyor de 70 anys que anava abans que jo també li ha dibuixat, jo no sóc cap segon plat!).