Asintiomatucio

Després de tanta història i tant cibercondríac va arribar l'hora d'anar a veure el senyor cardiòleg. Un nou electrocardiograma, esperi fora, ja l'avisarem... i m'avisen, hola bon dia senyor cardiòleg, vegem aquest electrocardiograma... Fuma? No. Pren drogues? No. Al·lèrgies? No, que jo sàpiga. Dolors al pit? No. Sensació d'ofegament? No. Mmmmmmm i què fa vostè aquí? Res, que em van dir que tenia un desnivell a la corva S-T, vaig anar al metge i em va enviar d'urgències cap aquí (2 mesos d'urgència). Doncs res, el seu electrocardiograma és el d'una persona normal de la seva edat, esportista, jove, etc. el meu electro seria semblant al seu, no es preocupi, pot fer vida normal sense cap limitació.



Paciente de 31a asintiomatucio con ecg de repolarización precoz sin alteraciones significativas ni clínica, no precisa tto ni controles por cardiologia.
No tiene limitación para realizar ningún tipo de actividad.

Lo d'asintiomatucio ho he traduït com assimptomàtic...
Ah, i el cor me l'ha dibuixat la infermera... (al senyor de 70 anys que anava abans que jo també li ha dibuixat, jo no sóc cap segon plat!).

No es pot fer tot...

Aquesta Setmana Santa he canviat la costum anual d'anar a León amb la família per passar tres dies d'espeleo intensiva al Massís d'Arbàs, a l'Alta Garona, amb el Comando Patxaran:

Foto del Carlos

Sí, ens va nevar i ploure cada dia, però a dins els avencs i coves només hi circulava aigua... no passa res... A més a més l'Àlex em va regalar un mal d'esquena per acabar de fer la penitència.
O sigui que després de tot això vaig tornar lisiat i defdedat per tota la setmana.

Bé, no passa res... compensa amb l'experiència, el paisatge i la companyia, però clar, arriba el següent cap de setmana i...

...em toca fer bondat.

A més a més dijous que ve és Sant Jordi, dia de cors... i electrocardiogrames.

Tumblr...

Twitter, follower, follower, twitter, flickr, picasa, follower, youtube, twitter, vimeo, twitter, follower, delicio, follower, lastefeemme...



i ara Tumblr...

És una espècie de blog ràpid per enllaçar coses que vas trobant a l'intenné. La gent pot subscriure's (followers) uns amb els altres i es comparteixen les troballes...
Friki? ja és això, no? què fas llegint un blog?

Amb l'ai al cor

Com cada any, em van arribar els resultats de la revisió de la feina amb el típic "lleuger sobrepès", però aquesta vegada venien amb un comentari inquietant respecte l'electrocardiograma: Desnivel ST, acuda a su médico de cabecera...
No vaig donar-li importància, la doctora va tenir problemes per enganxar-me les ventoses al pit i vaig pensar que era cosa de la qualitat de les revisions... De totes maneres vaig fer una mica de cibercondríac i em vaig acollonir una mica (clar, sempre surt el pitjor a internet... quin interés tindria fer un article sobre refredats o mala col·locació de ventoses?). Vaig demanar hora pel mateix divendres, així podria fer immersió dissabte i un avenc diumenge sense cap paranoia.



El doctor em va fer un segon electrocardiograma d'urgència i em va dir que es confirmava el desnivel ST, que no em preocupés, però que em donava un paper per demanar hora al cardiòleg de caràcter urgent, que aquell cap de setmana no fes el burru i guardés repós a casa, res d'immersions, res d'activitat física. Molt maco...

La ratllada era considerable, les conseqüències podrien ser desastroses, em prohibirien el submarinisme!!!??? Era la meva gran preocupació, no ho veia gaire clar i em vaig començar a mentalitzar que m'hauria de buscar una nova afició (o obsessió). Ornitologia? passejar pausadament a la recerca d'ocells podria anar bé pel meu cor malalt...

No vaig fer immersió, però vaig acompanyar als d'espeleo per passejar una mica... si em quedava tiesso per una passejada voldria dir que estaria massa cardat per continuar vivint...
La espera fora de l'avenc va ser llarga, però va venir a fer-me companyia un pit roig molt curiós. Començaria aquí la meva nova col·lecció? realment em dedicaré a l'ornitologia?



Al final em van trucar del cardiòleg donant-me hora pel dia de Sant Jordi, d'aquí a dos mesos... i clar, amb la ratllada que portava a sobre pel tema submarinisme s'esperarà ta tia enana! Vaig buscar altres opinions i al final resulta que, veient un electro de fa dos anys, ja ho tenia... o sigui que si durant dos anys no he notat res al pit, ni m'he cansat, ni res d'això, doncs potser que no em preocupi...

Dissabte el mar em va regalar una immersió espectacular amb 17 espècies d'opistobranquis diferents! Moment friki.

Bé, ara falta esperar Sant Jordi per confirmar que el pit roig no representa la fi del submarinisme i que tinc el pit bé.

Manel