Curs d'espeleologia

He aconseguit engatussar al Txesco, l'Ari i la seva cosina Eli a fer el curs d'iniciació a l'espeleologia! En principi només havien de fer dos caps de setmana per veure què tal, però els ha motivat prou com per continuar... impressionant! encara farem un bon equip per anar visitant forats els caps de setmana...
A part el Jordi Comas, el meu mestre en l'art dels pressiòmetres i el que em va engatussar a mi amb l'espeleologia, ha engatussat al Josep Maria, mestre dels mestres en l'art de l'escaqueig erresenià. I el Carles del club d'espeleo ha aportat una perla que veu Willows i ET's per tot arreu..., l'Àlex de petit es va donar un cop de cap amb una farola o algu per l'estil... Coneix al Sherif de Molins... deu tenir un passat al món del metall...
A més a més hi havia el Chusep i l'Orlando aportant un bon ambient a les coves... mai sabrem qui dels dos es va cagar... ;)
I no em puc oblidar dels monitors reals, el Ramón, el Carles i l'Oriol... El Jordi i jo ben bé monitors no es pot dir que ho fòssim...

12 i 13 de maig al Massís de Cotiella:

19 i 20 de maig al Garraf i a Sant Llorenç del Munt:

Fotos de'n Jordi (Garraf):


dissabte 16 de maig
L'Àlex ha trobat això al youtubequedislocarmeloshombros:


És el "tap de xampany" de l'avenc de l'Emili Sabaté.
Fot claustrofòbia, més que no pas quan hi varem passar... suposo que és perquè es nota que el tiu les passa canutes... Als possibles nous espeleòlegs no us ho preneu de referència, escolteu la veu calmada del que l'està ajudant... A més no és obligatori passar per aquests forats, hi va passar qui va voler.

El Titu n'ha fet 100.000!

Diumenge 3 de juny:
Això pot ser l'inici d'una gran... nounounounounounounounou

Síndrome de Down

Aquest anunci el vaig veure deu fer uns 8 anys quan vivia a Cerdanyola amb en Nino, en Fèlix i la Sandra... Em va ficar la pell de gallina, suposo que influenciat per la cançó de radiohead també, i pel doble clatellot al final de l'anunci. Quan vaig tenir internet, ja al pis de Nou Barris, va ser de les primeres coses que intentava trobar via kazaa i emule i no hi havia manera... Amb el descobriment del Youtube fa uns mesos ho vaig aconseguir!
L'he enviat a molta gent via mail, però crec que es mereixia sortir al meu blog.

Els subtítols estan en portuguès, més o menys es poden entendre. No els tradueixo aquí perquè us aixafaria l'anunci. Els introduiré com a comentari i si no ho heu pillat mireu-los després de veure'l.
"en Carlinhos va a l'escola tots els dies, el seu amic no"...

Antònia Font

He fet un petit treball de recerca...

COMPONENTS
Pau Debon: veu
Pere Debon: bateria
Jaume Manresa: teclats
Joan Roca: baix
Joan Miquel Oliver : guitarra, música i lletra

BIOGRAFIA
L'any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l'Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato, són els títols d'aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d'aquí el grup comença a girar pels bars d'arreu de Mallorca que fins la publicació del primer disc.
Antònia Font és també el títol d'aquest primer treball discogràfic on s'inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica general és la costant que definirà l'estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, mons ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica. L'elapé té la particularitat d'haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del pop illenc després d'haver venut 4000 còpies i passar més d'un any exhaurit.
A Rússia (disc català de l'any 2001 a Rne.4) és un treball on el grup es proposa fer un disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el suprarrealisme de la primera època. Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.
El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin. Alegria, deu cançons curtes d'una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l'any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en la llista que cada any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles. La gira de presentació passa pel Festimad a Madrid, per València (plaça de bous), Saragossa, Oviedo, i Barcelona. En aquesta darrera ciutat destaquen les actuacions al Primaverasound i al "Primer festival galàctic d'ultramar i el pirineu" amb Sisa i Comelade dins del BAM 2002.
El 2004 s'edita Taxi. Premi Altaveu '04, millor disc de pop al MMVV, millor disc de l'any per la revista Enderrock, millor disc de l'any a Rock'n'clàssic... El tema Astronauta rimador és triat com a millor single de l'any d'àmbit estatal per la revista GO i el disc repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d'unes cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors espacials com ara ho fan en luxosos creuers.
(copiat d'aquí)

Hi falta la informació del darrer disc, Batiscafo Katiuskas, però la podeu trobar a la seva web oficial juntament amb la discografia.

Us enganxo uns quants videos:

Batiscafo Katiuskas


Wa yeah!


Extraterrestres


Astronauta rimador

Joan Miquel Oliver

L'ànima d'Antònia Font, compositor, lletrista i guitarra. Té un disc en solitari, Surfistes en càmera lenta, una petita obra d'art.
Tu m'entens, jo se que tu m'entens.
Per qui encara no conegui aquest geni, us poso un video de l'entrevista que li van fer a Silenci:



Vaig tenir l'honor de poder anar a un dels concerts d'ell a l'Heliogaval, gràcies al Pol Bosch...
Li vam anar a fer un petó al front, acte simbòlico-sentimental, no us passa amb certs personatges que els valoreu tant que us venen ganes d'agafar-los el cap i fer-los un petó al front per donar-los les gràcies per existir? Bé, reconec que del sentiment al fet hi va un tros... i que no ho tornaré a fer més... no ho va entendre massa... primer perquè el Titu li va preguntar si li podíem fer el petó a la calva... ell va dir que no tenia calva... (això és discutible, però l'error en sí era el detall, que l'homenatge anava al front, al seu cervell...) Jo li vaig dir que vale, que no tenia calva però que li volíem fer un petó al front... No ens va dir que sí ni que no, però smuac smuac i va fer cara de "però sou tontos o què us passa?" i el vam deixar xerrant amb la noia a qui havíem interromput, una noia alta despampanant amb un vestit vermell... què collons havia d'entendre la simbologia del nostre acte!

Us enllaço un tros del concert d'aquell dia que he trobat al youtubeundiatonto:



Un altre dia buscaré coses d'Antònia Font... més obres d'art... un llapis d'ikea, un pistatxo, uo yeah!

Afegeixo més videos (dia 10 de maig):

Petit homenet de montanya:


Pallaso:


I els dos nous singles (dia 26 de maig):

Hansel i Gretel:


Sa nuvia morta: