Tots els mecanismes

L'univers és una cadena d'esdeveniments que t'afecten més o menys... i si l'esdeveniment té front, pot merèixer un petó.

Fa un any li va tocar a en Joan Miquel Oliver. Ahir van pillar en Pau Debon i en Jaume Manresa, cantant i teclats d'Antònia Font. Molt macus... Primer no ho entenien, però després d'explicar-los que era un homenatge van accedir-hi apartant-se els serrells. De fet en Pau Debon li va fer primer el petó a en Titu (segur que li va dir que no s'havia de morir mai...). En Joan Roca, el baix, que estava allà al costat, es va fer el longuis (normal...) i no li vaig poder dir que de gran vull tenir unes patilles com ell.

Clavant-me les ungles a la cara i amb cara d'adolescent histèrica: TOTS ELS MECANISMEEEEES!!!!!

i tan frescus...

No m'ho curro massa... no está el horno pa bollos, no.

Tot el què necessito...

Un altre clatellot amb radiohead de fons:

Netejavidres...

Lameumare em va regalar uns estris per netejar els vidres del pis, que no són pocs i feien basarda del temps que feia que no eren transparents, crec que uns tres o quatre anys... Netejar-los i deixar-los impecables ha estat motiu de satisfacció després de dedicar-hi un dia sencer. Ara la pluja em permetrà repetir l'experiència...

Seré jo el culpable de la sequera? havia d'haver rentat els vidres abans?

Partícules? tengui. Aigua? falti?

Pitjo l'interruptor vermell del lladre, el de l'ordinador, el de la pantalla (el del ratolí no ve a cuentu, que va a piles, però que carrego a l'entxufe, això sí), tot fa llum i soroll de ventilador i després d'uns quants clics i unes quantes tecles estic escribint això això això això i m'he atrapat. Hauré de canviar de paràgraf a veure si m'esquivo.

Obro l'aixeta i surt la mateixa aigua de sempre, amb el gust bo de Nou Barris, que crec que ha de venir del Ter perquè té el mateix gust que quan vivia a Amer. És mentida això que diuen que la barregen perquè tota l'aigua de Barcelona tingui el mateix gust... uns quants barris més avall fot fàstic. Ara m'he esquivat massa, ja m'he perdut.

Res, que tenim aigua i electricitat, tota la que necessitem a la gran urbe. Molt bonico tot plegat.



Aigua enriquesida ens portaran.