Lameumare em va regalar uns estris per netejar els vidres del pis, que no són pocs i feien basarda del temps que feia que no eren transparents, crec que uns tres o quatre anys... Netejar-los i deixar-los impecables ha estat motiu de satisfacció després de dedicar-hi un dia sencer. Ara la pluja em permetrà repetir l'experiència...
Seré jo el culpable de la sequera? havia d'haver rentat els vidres abans?
Pitjo l'interruptor vermell del lladre, el de l'ordinador, el de la pantalla (el del ratolí no ve a cuentu, que va a piles, però que carrego a l'entxufe, això sí), tot fa llum i soroll de ventilador i després d'uns quants clics i unes quantes tecles estic escribint això això això això i m'he atrapat. Hauré de canviar de paràgraf a veure si m'esquivo.
Obro l'aixeta i surt la mateixa aigua de sempre, amb el gust bo de Nou Barris, que crec que ha de venir del Ter perquè té el mateix gust que quan vivia a Amer. És mentida això que diuen que la barregen perquè tota l'aigua de Barcelona tingui el mateix gust... uns quants barris més avall fot fàstic. Ara m'he esquivat massa, ja m'he perdut.
Res, que tenim aigua i electricitat, tota la que necessitem a la gran urbe. Molt bonico tot plegat.
Aigua enriquesida ens portaran.
Acabo de rebre un altre bon anunci via mail (aquest) i quan l'he buscat al YouTube n'he trobat una versió amb una cançó diferent i cantada pel Thom Yorke. L'anunci és igual de culpidor a les dues i no penso dir quina cançó m'agrada més perquè se que no sóc imparcial... Per això una l'enllaço i l'altra l'enganxo:
res, que l'han tret... (el del Thom Yorke). Ara es pot trobar aquí.
Abans he dit un altre referint-me al que vaig penjar fa quasi un any: clic.
No no, la hòstia que es deu haver fotut el colom contra el vidre!
S'hi ha deixat l'ànima encastada!
I am a bird now???
És brutal quan nedant entre roques, mirant les gorgònies, garotes i peixicus, topes amb la mirada camuflada d'un pop. Notes que fa estona que t'ha vist i t'estudia. Quan intueix que li vols mal es tensa i es torna blanc, sempre amb la mirada fixa, preparat per deixar un núvol de tinta, fer quatre braçades (de vuit) i posar-se a un altre roca mimetitzant-se instantàniament. És increïble, no entenc com hi ha gent que els clava l'arpó al mig dels ulls, cara a cara, apagant la seva mirada intel·ligent.
Sí, a mi també m'agrada el pop a la gallega...
